Sense cap objectivitat

A la universitat vaig tenir un professor d’economia que era més conegut per la seva hostilitat envers la catalanitat que no pas per les seves classes. Era una d’aquelles persones que, per militància, es negava a pronunciar ni una sola paraula en català, encara que els alumnes ens hi adrecéssim en aquesta llengua. L’individu en qüestió havia generat anècdotes curioses, com quan va arribar a la universitat un professor americà, el qual, en un gest de normalitat, va decidir aprendre català en lloc d’espanyol. Pel que contaven a la facultat, els claustres van convertir-se en tot un espectacle, perquè el nouvingut americà només parlava català i no entenia ni un borrall d’espanyol, de manera que quan hi intervenia el meu professor monolingüe, algú dels companys s’havia d’encarregar de traduir-lo al català. Ridícul espanyolista a tot drap. Si en parlo, emperò, és perquè l’altre dia, bo i llegint un article sobre el document que acaba de publicar la FAES amb els seus arguments contraris a la independència, vaig adonar-me que un dels responsables de la part econòmica del document és, precisament, aquest professor. Que algú tan poc imparcial hagi dut a terme aquest estudi és tota una confirmació que la recessió que pronostica la fundació del PP per a una Catalunya independent no es basa en criteris econòmics sinó en interessos polítics. I quan la ideologia s’imposa per sobre de l’objectivitat es perd tota la credibilitat. Si és que la dreta nacionalista espanyola n’ha tingut mai.

Nota: aquest apunt ha sortit publicat com a article al Diari Gran del Sobiranisme.