dimarts, 17 de juny de 2014

Per què no cal canviar de llengua

Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro. A nadie se le obligó nunca a hablar en castellano. Fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo, por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes.

Si ho va dir el successor de Franco, deu ser veritat. I si ho digués el successor del successor de Franco també, suposo. Tot i que, per als que no ho veiem clar, ahir la Xarxa d'Entitats Cíviques i Culturals dels Països Catalans va organitzar, a Barcelona, la taula rodona Per què canviem de llengua, si ens entenen?, en la qual vaig prendre part en representació de Tallers per la Llengua, al costat de Lídia Ponsatí i Víctor Alexandre. Uns companys de luxe. I parlant d'en Víctor, encara recordo l'efecte que em va causar Despullant Espanya, un dels meus llibres de capçalera de cara a entendre la inconsistència de la subordinació dels Països Catalans als estats espanyol i francès. D'ençà d'aquella lectura he coincidit moltes vegades amb ell, però ahir va ser el primer cop que hi compartia taula. Un plaer intercanviar opinions amb un dels pensadors més lúcids que té aquest país. Aquest país que vol ser normal.


Entrevista a Ràdio Sant Cugat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada