dimarts, 10 de juny de 2014

Tot pagat

Geoffrey J. Walker, lingüista, historiador i Creu de Sant Jordi, va explicar-me fa uns dies una anècdota que no em puc estar de compartir. L'hi havia contat en persona Josep Maria Batista i Roca, amb el qual va mantenir una forta amistat.

Poc després de la guerra, en una població suïssa -Ginebra, si no m'erro-, Batista i Roca era en un restaurant quan, tot d'una, s'adonà que els clients d'una de les taules properes eren catalans. Emperò, en lloc d'adreçar-se'ls, va parar l'orella i va sentir que en aquell instant estaven parlant de Francesc Pujols, i que l'home que tenia la paraula citava aquella cèlebre afirmació del filòsof segons la qual arribarà un dia en què els catalans, pel simple fet de ser catalans, quan anem pel món ho tindrem tot pagat. Aleshores, Batista i Roca cridà discretament el cambrer, li demanà quant pujava el compte d'aquella taula i li digué que ho pagava ell. Quan et preguntin per què, va dir al cambrer, digues-los simplement que el moment ha arribat i que, com que són catalans, ho tenen tot pagat. Batista i Roca abonà la quantitat, s'aixecà i se n'anà del restaurant. Us imagineu la cara que devien fer aquells catalans quan, al cap d'una estona, es disposaren a pagar?

D'acord, no sé si arribarem mai a tenir totes les despeses pagades, però el que està clar és que hem de deixar-nos estar de complexos d'inferioritat i entendre que la llengua i la cultura catalanes són tan vàlides com qualsevol altra. Si nosaltres no les valorem, no ho farà ningú. Autoestima, creativitat i endavant les atxes!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada