dilluns, 18 d’agost de 2014

Reptes independentistes

Per a molts sobiranistes, la independència és un objectiu en si. Ep, i em sembla completament respectable! Però per a mi no ho és. A parer meu, la independència ha de ser el mitjà a través del qual hem d’assolir un objectiu més ambiciós, el de fer un país realment nou. No n’hi ha prou amb canviar de bandera. Si volem independitzar-nos de l’Estat espanyol no ha de ser per repetir els seus vicis, la seva burocràcia, la seva incompetència i la seva nul·la qualitat democràtica. La independència és l’oportunitat de començar de zero en molts aspectes. Triar el model d’estat, decidir si volem formar part de la Unió Europea o no, aprofundir en la democràcia participativa, gestionar els nostres recursos econòmics, ser estrictes en garantir la transparència pressupostària del Govern, exigir la priorització de polítiques socials, garantir l’equilibri mediambiental, limitar els poders financers, plantejar-nos si realment ens cal un exèrcit, normalitzar la llengua i la cultura sense interferències alienes, apostar per la diversitat. Segurament ens equivocarem en moltes coses, però almenys serem nosaltres els que ho estarem fent. Aquest és el gran repte que ens plantegem. Potser a algú li sona a utòpic, i ho entenc. La independència equival a incertesa, sí, però qui prefereix la certesa de formar part d’un Estat espanyol fallit?

Ah, i pel que fa a la consulta, voler organitzar-la sense trencar la legalitat espanyola és com voler fer una truita sense trencar cap ou. I nosaltres volem una truita catalana!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada