Que l’estat espanyol vol arraconar el català
ja ho sabem. Que l’única manera de normalitzar la llengua és construir la
República Catalana, també. D'acord. Però l’ús que els parlants en fem cada dia
també és decisiu, eh? Si canviem de llengua quan veiem un color de pell
diferent, quan sentim un accent estrany, quan pensem que l’altre no deu saber
parlar català o quan ens imaginem que no ens entendrà, estem fent que el català
sigui una llengua prescindible. Per què cal aprendre-la, si a la pràctica n’hi
ha prou amb el castellà? D’això és del que vaig parlar ahir a l'Escola Oficial d'Idiomes de Sabadell amb L'aventura del català. Si volem tenir una llengua normal,
fem el favor d’usar-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada