Aturat al semàfor, giro el cap i
m’adono de la noia de la furgoneta de la meva esquerra. Està asseguda al costat
del conductor i té la mirada perduda rere uns blocs d’edificis fins que, tot
d’una, em veu i em fita mentre una llàgrima li regalima galta avall. El semàfor
es posa verd i la furgoneta surt rabent, deixant-me el temps just per llegir
les lletres que duu impreses, un anunci d’un espectacle eròtic per a turistes.
Amb mi s’ha despullat com mai, penso.
Conte extret de Verba, non facta.
 |
| Il·lustració de Sílvia Morilla feta per al recital a Instagram del 6 de maig |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada