Llenguaferits #139: au, a dir bestieses!

Avui un lloro, un cangur i un parell de llenguaferits. Animalades i bestieses a tot drap. Apa.

Fidelitat lingüística: com promoure el català individualment

Ahir vam parlar de fidelitat lingüística en el marc de les Tertúlies republicanes que organitza l'ANC de Sabadell. L'acte, coorganitzat per la Plataforma per la Llengua, va servir per reflexionar sobre els hàbits lingüístics i la situació del català. Conclusió? La llengua depèn de nosaltres.

Espelma

El programa d'ahir partia de la cançó Parlant de tu i de mi d'en Joan Dausà i la paraula que vaig triar va ser espelma. Una paraula genuïna, que deriva de l'esperma de balena que es feia servir per elaborar les espelmes. Curiositats de l'etimologia.

Podeu escoltar-lo aquí.

Prestatge

Ahir vam parlar de biblioteques i la paraula que vaig triar va ser prestatge, una paraula que ve del llatí parastatĭcum, i aquesta del grec parastatikós, que vol dir que és un lloc destinat a exposar. Prestatges que exposen llibres. I llibres que exposen mons sencers.

Podeu escoltar-ho aquí.

Romanticisme

Ahir havíem de parlar de museus i la paraula que vaig triar va ser la d'un dels meus corrents artístics preferits. Romanticisme. Una etimologia ben interessant. Si us ve de gust, podeu escoltar-lo aquí.

Mar

La paraula d'ahir va ser mar. Perquè podem dir-ne el mar i també la mar. A voltes la llengua ens ensenya el camí de la igualtat.

Podeu escoltar el programa aquí.

Foraster

Un plaer reprendre l'espai de llengua a Cugat Ràdio amb la Carme Reverte, el Daniel Ruiz-Trillo, la Cristina Company i Un tal Pere. La paraula d'ahir va ser foraster, una paraula amb una etimologia doble, llatina i germànica, que ens recorda que tots som forasters en algun moment i que, per tant, l'origen, el color o la llengua no han de ser mai un motiu per discriminar. I que si tots som iguals, tancar les portes a aquells que fugen d'una guerra és tancar-nos les portes a nosaltres mateixos.

Si us ve de gust, podeu escoltar el programa aquí.

Dialecte

Ahir vam fer el darrer programa de la temporada i vam parlar de les variants dialectals del català. La paraula que vaig triar va ser, lògicament, dialecte. A tots aquells que, quinzena rere quinzena, ens heu anat seguint, gràcies. Si hem aconseguit fer que el català sigui una miqueta més atractiu, ens sentirem d'allò més satisfets.

Podeu escoltar el programa aquí.

Sabadellenquismes

Un dels factors que contribueix a la riquesa de les llengües és la diversitat dialectal. Els localismes, paraules que només són utilitzades en àmbits geogràfics concrets, contribueixen a enriquir la llengua i doten de personalitat les poblacions. Sabadell també té un ampli lèxic autòcton que cal donar a conèixer i que hem de poder utilitzar amb plena normalitat. Amb l'objectiu de reintroduir aquestes paraules en l’ús quotidià de la llengua a Sabadell i així reforçar la personalitat col·lectiva de la ciutat, el CPNL, la CAL, Òmnium Cultural i la Plataforma per la Llengua acabem d'engegar la campanya Per la Salut del català, compartim les nostres paraules. Ens hi ajudeu?

Masia

El tema del programa d’ahir era el camp i, per mi, la paraula que defineix més bé el camp català és masia. La masia, l’edifici principal d’un mas, que és el conjunt de l’explotació agrària. Masia en català i masia en occità, ja que no és una edificació exclusiva dels Països Catalans, sinó també d’una part important d’Occitània. Una bona manera de reivindicar, doncs, els lligams entre ambdós països, entre ambdues cultures, entre ambdues llengües.

Podeu escoltar-lo en aquest enllaç.

Vacuna

La paraula de la setmana, en un programa dedicat a la salut, és vacuna, i ho és perquè té una etimologia d'allò més interessant. Vacuna prové de vaca, però no pas en forma d'adjectiu, sinó com a substantiu per descriure el preparat que permet immunitzar-se davant d'una determinada infecció. A finals del segle XVIII, Edward Jenner, un metge rural anglès, va adonar-se que les dones que contreien la verola de vaca quedaven immunitzades davant de la verola humana. A partir d'aquí, va pensar que, injectant petites quantitats d'aquesta verola de vaca, el cos podia generar anticossos per fer front a una possible infecció de la verola humana. Un segle després, i en honor al descobriment, Louis Pasteur va donar el nom vacuna a aquests preparats. L'etimologia es plena de curiositats, ja ho veieu.

Podeu escoltar l'espai en aquest enllaç.