Conte

Ahir vam fer el darrer programa de la temporada. I he de dir que ha estat un plaer compartir micròfon amb el Dani, el Pere, la Cristina i la Carme. Gràcies a tots els oients per fer-ho possible. Va, escolteu-lo, que vam explicar uns quants contes! I és que ja sabeu que som una colla de contistes bojos per la llengua.

El teniu en aquest enllaç.

Cadència

Ahir vam parlar de la cançó i la paraula que vaig triar és cadència. Perquè una cançó és la fusió d'una lletra i una melodia. I ambdues tenen la seva cadència.

Podeu escoltar el programa aquí.

Sardana

Àngel Guimerà deia que la llengua i la història són els botins més preuats a l'hora de sotmetre un poble. El Congreso de los Diputados diu que controlarà els continguts dels llibres de llengua i d'història. I nosaltres diem que facin el que vulguin. Que parlem català i sabem d'on venim. I que, sobretot, sabem on volem anar. Ah, i si volem ballar sardanes, les ballem. Ahir al programa, per exemple.

Podeu escoltar-lo aquí.

Enxaneta

Ahir vam parlar de castellers i la paraula que vaig triar va ser enxaneta, una paraula amb una etimologia incerta.

Si us ve de gust, podeu escoltar el programa aquí.

Petó

La paraula que vaig triar ahir va ser petó, una paraula que deriva de potó i que és de creació expressiva, és a dir, que no prové de cap altra llengua, sinó que es va originar per aproximació al so que fan els petons. I tenint en compte l'actualitat política, que només els petons ens precintin la boca.

Podeu escoltar el programa aquí.

Revolució

Ahir vaig haver de proposar una paraula que fes de fil conductor del programa i vaig triar revolució, la millor paraula per descriure la situació política actual. Si voleu escoltar el programa ho podeu fer aquí.

Brisa

El programa d'ahir partia de la cançó La brisa de Mishima i la paraula que vaig triar va ser, precisament, brisa, una paraula d'origen incert que possiblement va arribar al català a través del francès, on s'havia originat per la confusió entre dos parònims (mots amb similituds fonètiques, formals o etimològiques), un de germànic i un de cèltic. Si us abelleix podeu escoltar-lo aquí.

Espelma

El programa d'ahir partia de la cançó Parlant de tu i de mi d'en Joan Dausà i la paraula que vaig triar va ser espelma. Una paraula genuïna, que deriva de l'esperma de balena que es feia servir per elaborar les espelmes. Curiositats de l'etimologia.

Podeu escoltar-lo aquí.

Prestatge

Ahir vam parlar de biblioteques i la paraula que vaig triar va ser prestatge, una paraula que ve del llatí parastatĭcum, i aquesta del grec parastatikós, que vol dir que és un lloc destinat a exposar. Prestatges que exposen llibres. I llibres que exposen mons sencers.

Podeu escoltar-ho aquí.

Romanticisme

Ahir havíem de parlar de museus i la paraula que vaig triar va ser la d'un dels meus corrents artístics preferits. Romanticisme. Una etimologia ben interessant. Si us ve de gust, podeu escoltar-lo aquí.

Lliure

El programa d'ahir anava de llibres i, aprofitant que precisament presentava I si parlem català? a Sant Cugat, en Dani em va fer una entrevista improvisada per parlar-ne. Ah, i la paraula que vaig proposar va ser lliure. Aquí ho teniu.

Foraster

Un plaer reprendre l'espai de llengua a Cugat Ràdio amb la Carme Reverte, el Daniel Ruiz-Trillo, la Cristina Company i Un tal Pere. La paraula d'ahir va ser foraster, una paraula amb una etimologia doble, llatina i germànica, que ens recorda que tots som forasters en algun moment i que, per tant, l'origen, el color o la llengua no han de ser mai un motiu per discriminar. I que si tots som iguals, tancar les portes a aquells que fugen d'una guerra és tancar-nos les portes a nosaltres mateixos.

Si us ve de gust, podeu escoltar el programa aquí.

Patata

El programa de la setmana anava de tapes i la meva paraula va ser patata. Sí, patata. O trumfa, al Ripollès. O trumfo, al Solsonès. O patana, a la Catalunya Nord. O pataca o creïlla, al País Valencià. Un món d'etimologies. Diversitat lingüística al plat!

Podeu escoltar-lo aquí.

Cangur

L'espai de llengua del programa Sant Cugat a Fons d'ahir anava d'animals i sí, ja sé que hauria pogut parlar del bou o la mula, però em vaig decantar pel cangur. Conta la llegenda que quan el capità Cook arribà a Austràlia i demanà als aborígens el nom d'aquell marsupial, li respongueren amb un gangurru, que volia dir no t'entenem, i que ell, pensant-se que li deien el nom de l'animal, l'adaptà a l'anglès amb la paraula kangaroo. I tot i que és una història curiosa, sembla que no és certa, i que en la llengua aborigen guugu yimidhirr gangurru realment fa referència a una espècie de cangur, de manera que l'adaptació seria correcta. Independentment de quins siguin els fets verídics, però, el que és evident és que les paraules viatgen d'una llengua a una altra i esdevenen, així, un nexe d'unió entre pobles ben diferents, fins i tot des de les antípodes. Una llengua no és mai una barrera. Una llengua és una porta oberta a una cultura.

Podeu escoltar el programa en aquest enllaç.

Vacuna

La paraula de la setmana, en un programa dedicat a la salut, és vacuna, i ho és perquè té una etimologia d'allò més interessant. Vacuna prové de vaca, però no pas en forma d'adjectiu, sinó com a substantiu per descriure el preparat que permet immunitzar-se davant d'una determinada infecció. A finals del segle XVIII, Edward Jenner, un metge rural anglès, va adonar-se que les dones que contreien la verola de vaca quedaven immunitzades davant de la verola humana. A partir d'aquí, va pensar que, injectant petites quantitats d'aquesta verola de vaca, el cos podia generar anticossos per fer front a una possible infecció de la verola humana. Un segle després, i en honor al descobriment, Louis Pasteur va donar el nom vacuna a aquests preparats. L'etimologia es plena de curiositats, ja ho veieu.

Podeu escoltar l'espai en aquest enllaç.