Ahir, a l'Espluga de Francolí, vam parlar De vins i de mots en un entorn acollidor, el Jardí dels Francolins. Paraules, una copa de vi, els ocells cantant i un vent que feia voleiar els fulls.
diumenge, 14 d’abril del 2019
divendres, 12 d’abril del 2019
Les sabates esblanades a l'Escola Pia
Dilluns -per partida doble- i dijous -a la classe de la Marina- vaig ser amb els alumnes de 5è de l'Escola Pia per parlar-los de literatura i de Les sabates esblanades. Educació, cultura i Sabadell.
Etiquetes de comentaris:
les sabates esblanades,
literatura,
novel·la,
sabadell
dijous, 11 d’abril del 2019
Amb la noia del violoncel
L'escriptor i músic sabadellenc Jordi Campoy Boada va venir dimarts a l'escola a parlar del seu llibre La noia del violoncel i vaig sumar-me a la presentació llegint-ne fragments mentre ell i els seus músics hi posaven la melodia. Tota una experiència.
Etiquetes de comentaris:
cultura,
la noia del violoncel,
literatura,
música
dimecres, 10 d’abril del 2019
I si expliquem un conte?, la conferència a Granollers
El típic conferenciant a l'ombra. I si expliquem un conte? per a l'Aula d'Extensió Universitària per a la Gent Gran del Vallès Oriental, a Granollers.
Etiquetes de comentaris:
contes,
cultura,
i si expliquem un conte?,
literatura
dimarts, 9 d’abril del 2019
Les històries d'aquí dins
La Núria Noguera Colomé té un nou llibre de contes extremadament interessant. I la correcció l'hem fet amb la Lídia Coll (la meva primera experiència en aquest camp!). Ah, i el llibre inclou un fragment del meu conte L'amic, de Roba estesa, amb una il·lustració fantàstica de la Sílvia Morilla. Llegiu-lo!
Etiquetes de comentaris:
aquí dins,
contes,
correcció,
literatura
dissabte, 6 d’abril del 2019
Les sabates esblanades a la Llar del Llibre
Va ser tan indescriptible. La Llar del Llibre plena a vessar per la presentació de Les sabates esblanades i, de cop, un tro que ho fa vibrar tot. Sí, igual que en el començament del llibre. Senzillament màgia. Gràcies a tots per compartir aquell instant.
Ah, i als que van comprar el llibre els vam regalar una xocolata amb les sabates esblanades, fetes per l'obrador d'Hi Som!
Etiquetes de comentaris:
les sabates esblanades,
literatura,
novel·la,
sabadell
dilluns, 1 d’abril del 2019
Cafè Liberdade a Sabadell
Gràcies a totes les persones que aquest cap de setmana heu omplert el Cafè Liberdade a la biblioteca del Teatre del Sol. Ahir va fer 55 anys de l'inici de la dictadura al Brasil. Avui en fa 80 que es va acabar la guerra civil. Nosaltres, antifeixistes sempre.
I una crítica:
«Cafè Liberdade» a la Biblioteca del Teatre del Sol de la nostra ciutat. Un recorregut literari per la poesia, la música, el teatre i la dansa. Tota una lliçó d'història, que explica i uneix tres pobles: Brasil, Portugal i Catalunya. Tres històries, a vegades paral·leles; tres cultures, sovint equidistants; i sempre una lluita en comú: La llibertat.
Un paral·lelisme dels tres pobles, que han lluitat, i lluiten per la seva independència; i segur que en el món hi d'altres pobles i col·lectius amb les mateixes circumstàncies. Una barreja d'històries en forma de poemes, música i dansa que fomenten, a través de la història, a prendre consciència de la situació real que vivim.
Els actors conviden a fer un cafè virtual; fer un punt de trobada per fer una reflexió de la grandesa que amb la disconformitat i la rebel·lia, es pot arribar a la fita anhelada.
Personalment denomino el cafè com: intens, reconfortador, estimulant, fort, energètic i aromàtic Tots aquests factors els vaig trobar en aquest «cafè liberdade».
Un cafè que prenem junts amb l'elegància i l'AROMA suau que inspira la Gilmara Lanzetta; els moviments a vegades suaus i d'altres agressius, però sempre RECONFORTADORS de la Laia Vila; la música que acaricia i ESTIMUL de Maria Rovira Lluelles; l'ENERGIA i expressivitat, amb una veu que fa emocionar de la #BrunaFeliciano; i la FORTALESA de #DavidVilaRos, que en aquesta ocasió no s'inventa cap conte, sinó que va fer servir les paraules per explicar la història de com 'aquests tres pobles, han lluitat per l'alliberament col·lectiu.
Tota una barreja d'històries i paraules, amb poesia, prosa i expressió corporal que ajuden a prendre consciència del nostre món; que parlen de la foscor, de l'absurd, la revolta, l'esperança, la república i per descomptat de la llibertat. Un cafè que vol despertar i ajudar a obrir la ment per buscar el nostre horitzó.
Emotiu, emocionant, reivindicatiu i molt intel·ligent. En definitiva un bon espectacle que s'hauria de tornar a representar perquè el poguessin veure més espectadors.
Elvira Franch
Etiquetes de comentaris:
cafè liberdade,
cultura,
literatura,
revolució
Subscriure's a:
Missatges (Atom)






