I si expliquem un conte?, la conferència a Barcelona

Ahir, abans de fer la conferència I si expliquem un conte? a l'Aula d'Extensió Universitària de les Corts est. Uns assistents tan entusiastes!

Una miqueta de dansa

Jo tampoc no ho entenc, però ahir vaig ser a l'escenari del dia internacional de la dansa a Sabadell ballant amb Petit Món. Amb la Noelia, la Marina i l'Estel.

Tastet Vila & Vila i la cadira al Masnou

Avui amb la Laia (Vila) hem estrenat un tastet del muntatge Vila & Vila i la cadira dins de la Marató Artística de Primavera del Maresme, al Masnou. Contes, teatre-dansa, absurd i reivindicació. Gràcies a les organitzadores per convidar-nos-hi. Era un bon dia per compartir cultura.

La Colla, en primera persona

Tres arguments

II

“Tirolienne” (Pantomima – ballet)

Primer temps

Francesc Trabal

El transformista a casa seva un dia que ha begut massa. Tot sol, vinga transformar-se. Per dinar, per prendre cafè, per beure conyac, vinga transformar-se. –Hola, què tal, Napoleonte? –I de seguida: –Què deia, Mme. Récamier? –I a l’acte: Jo, molt bé, senyor Tasis i Marca. Etc., etc. Aleshores truquen el timbre del telèfon: –Per qui demana? Per Monsieur Soterello? Ja va.– (Es transforma d’ell, i aleshores torna al telèfon.) –Digui, diga! Ah! Que són al primer replà de l’escala? Ja vinc a obrir-los. (Va a la porta i entra una col·lecció de bèsties d’aquelles de quan les bèsties parlaven. I és que és un amic seu ventríloc que li gasta una brometa. Aleshores resulta que s’endevina (el públic i l’autor d’aquesta comèdia que ara s’està avortant) que l’escena passa en un circ instal·lat als afores de Mollet. Entra per la finestra d’un salt un trapezista duent del braç una meravellosa trapezista. El transformista els dóna berenar-sopar i acorden assassinar el tirolès.

Us recomano els textos de Trabal, especialment els contes (aquest n’és una mostra prou representativa) i els articles, molts dels quals van ser publicats al Diari de Sabadell. L’absurd i la transgressió, tan sabadellencs, hi són sempre presents.

Publicat al Diari de Sabadell el 23 i 24 d'abril de 2019

I si expliquem un conte?, la conferència a Balaguer

Ahir vaig ser a Balaguer per fer la conferència I si expliquem un conte? per als alumnes de l'Aula d'Extensió Universitària de la Noguera.

Les sabates esblanades al Col·legi Sagrada Família

Per celebrar Sant Jordi, el Col·legi Sagrada Família va organitzar una presentació de Les sabates esblanades per als alumnes de 6è i 1r d'ESO en el marc del programa Autors a les aules de la Institució de les Lletres Catalanes. Ep, i amb il·lustració en directe. Literatura, plàstica i Sabadell a dojo.

Sant Jordi de sabates esblanades

Les sabates esblanades entre els llibres més venuts aquest Sant Jordi a Sabadell. No hi ha paraules per agrair-vos-ho.

És la bogeria de Sant Jordi. Enguany he estat membre del jurat dels Jocs Florals del Col·legi Sagrada Família de Sabadell, on treballo, i és fantàstic veure alumnes que fan poemes o microcontes realment bons.

I aprofito també per copiar-vos una entrevista que em va fer un alumne de 3r d'ESO de l'Escola Industrial de Sabadell.

1. Com va tenir la idea de ser escriptor?

M'agrada molt escriure i un dia un company em va convidar a fer articles d'opinió per a un mitjà en què col·laborava. Aquests articles els vaig recollir en un llibre autoeditat i d'aquí vaig decidir-me a escriure contes i mirar de publicar-los.

2. Quins són els llibres que han tingut més èxit i per què?

L'assaig il·lustrat I si parlem amb el veí del segon?, en què defensava la necessitat de construir un República Catalana, va ser especialment ben acollit, atesa la situació política del país. Un altre llibre que ha tingut un ressò especial, en aquest a nivell local, ha estat Ciutat de paraules, un altre assaig il·lustrat en què parlava dels sabadellenquismes, les paraules autòctones de la ciutat.

3. Li agrada la seva professió o prefereix alguna altre?

Sí, m'agrada molt, tot i que les professions del món de la cultura han de ser (gairebé) sempre complementades amb altres feines. En el meu cas, també faig de professor.

4. Amb quants anys va publicar el seu primer llibre?

El recull d'articles De tot i força el vaig publicar amb 29 anys.

5. De quin gènere li agrada escriure?

Contes i assaig sociolingüístic, tot i que he publicat també reculls d'articles, poesia i assaig polític.

6. Quants idiomes ha escrit en els llibres?

Els llibres són en català, però hi ha alguns títols o fragments en llatí, anglès, lakota i, fins i tot, en un idioma inventat.

7. Quin és el seu escriptor favorit?

Cap dubte. Pere Calders.

8. Quan va néixer i quants anys té ara?

El 1977, tinc 41 anys.

9. Quina editorial t'acostuma a publicar els llibres?

Actualment treballo amb Voliana Edicions.

10. Qui et fa els dibuixos gràfics?

He treballat amb diversos il·lustradors: Toni Il·lustració, Mercurial Indigo i Sílvia Morilla, entre d'altres.

11. Estàs fent algun llibre nou? Pots dir-ne el nom?

Sí, tinc una novel·leta juvenil de temàtica sabadellenca a punt de sortir publicada. El títol és Les sabates esblanades.

12. En què et bases per fer els llibres?

M'agrada observar la realitat i explicar-la a la meva manera, amb algun element absurd o surrealista que ho transformi.

13. Els personatges són inventats o hi ha alguna relació 

amb algú?

Alguns cops estan basats en gent que conec i en d'altres casos són inventats.

14. És cansat fer llibres? Per què?

És molta feina, perquè has de pensar de què vols parlar, donar-li forma i anar trobant les paraules exactes. Però és una aventura.

15. Quan es tarda en fer un llibre?

Depèn. En algunes ocasions, sobretot en els assajos, hi recullo tot d'informació que he anat treballant durant anys, de manera que el període de temps de fer el llibre pròpiament dit no és excessivament llarg. En altres casos, com amb els reculls de contes, és una feina d'anar fent, d'anys. I un cop el tens enllestit, l'has d'enviar a l'editorial, que et confirmin que el vulguin publicar i, aleshores, s'inicia el procés d'edició i distribució.

16. En quins països has escrit els llibres?

A Catalunya, tot i que alguns dels contes els he escrit mentre era de viatge a algun altre país. De tota manera, el país de publicació sempre ha estat Catalunya.

17. Parles alguna altra llengua a part del CASTELLÀ?

L'anglès, el francès i una miqueta d'italià.

18. En quins països t'agradaria escriure i per què?

Escric en català, però m'agradaria que algun llibre meu fos traduït a alguna altra llengua. Però no tinc cap preferència. Totes les llengües i tots els països tenen els seus atractius.