dilluns, 4 de juliol de 2011

Antònia Font, me falten paraules

Potser en directe no assoleixen l’excel·lència de les gravacions en estudi, però Antònia Font és un grup imprescindible. La combinació d’unes lletres on no sobren paraules amb unes melodies modernes dignes d’una pista de gel de Calgary 88 crea un còctel amb un aire mig surrealista, mig absurd, que entronca perfectament amb una determinada tradició literària i musical catalana. I si de tot plegat en gaudeixes repenjat a uns murs plens d’història com els del monestir de Sant Cugat, la cosa ja pren una aparença gairebé onírica. Fantàstics!

Vídeo no oficial d'Icebergs i guèisers.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada