dilluns, 23 d’abril de 2012

Sabadell a Pere Calders

Fa uns dies, llegint el diari, hi vaig trobar un anunci que deia: “Algú ha perdut una cosa molt important en un jardí de casa bona. El que acrediti d’ésser-ne propietari, que es presenti en bona forma i li serà donada satisfacció.” Ni curt ni mandrós, vaig arribar-me a l’adreça indicada i, un cop en el jardí, vaig quedar-me bocabadat amb la gentada que hi havia. Unes 180 persones, si no m’erro. I entre elles, en Jaume i la Tessa. En Jaume va parlar-me d’un escriptor que creava unes històries que semblaven d’allò més increïbles però que, en el fons, eren del tot versemblants. I la Tessa, que era filla d’aquell escriptor, va mostrar-me’n unes quantes fotografies i, amb un munt d’anècdotes, em va fer veure que tots aquells contes eren fruit d’un geni, d’un geni proper, humil, senzill. I aleshores vaig adonar-me que havia trobat allò que buscava. I vosaltres, ho vau trobar?

 Amb la Tessa Calders, en Jaume Aulet i l'Anna Rosa Calders, 
en l'acte d'homenatge a Pere Calders el passat dijous 19 d'abril.

Podeu llegir la notícia de Vilaweb Sabadell en aquest enllaç.

2 comentaris:

  1. Jo hi vaig trobar més del que buscava.
    Manel

    ResponElimina
  2. Realment, la vida és plena de moments increïbles com els que explicava Pere Calders, només cal estar atents per copsar-los.

    Salut

    ResponElimina