Jo sempre havia defensat que la millor opció de cara a unes plebiscitàries eren tres llistes separades sota un paraigua compartit. Era la meva humil opinió. Tot i així, després que l'ambient s'enrarís d'allò més, vaig arribar a un punt en què m'era igual la llista del president, la llista amb el president, la llista sense el president o la llista de la compra del president. Avui, però, amb l'embranzida que està prenent tot plegat i la il·lusió de nou compartida, em sembla que tota opció serà bona i, prenguem la decisió que prenguem, el més important és prendre-la ja i posar-nos a explicar a tort i a dret per què la independència és l'única revolució democràtica i social possible. És l'hora d'enraonar, d'esvair dubtes, d'explicar propostes, de compartir somnis. De fer el país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada