Verba, non facta a Sant Llorenç d'Hortons

Atès que aquestes dates hom fa regals, goso proposar-vos:
- Que algun dels regals sigui de caire cultural. Fent cultura, fem país.
- Que si regaleu cultura, regaleu uns quants llibres. Llegir ens fa lliures.
- Que si regaleu llibres, aposteu també per la literatura catalana. Una llengua normal necessita una literatura normal.
- Que si regaleu literatura catalana, trieu també escriptors que no siguin mediàtics. La força d'una literatura és el conjunt dels seus autors.
- Que si trieu escriptors no mediàtics, us plantegeu de regalar Verba, non facta. Perquè, a voltes, les paraules compten més que no pas els fets.
I fins aquí l'atreviment d'un escriptor a qui agrada regalar paraules.

Verba, non facta a Ordal

Un dia, el meu cosí, l'actor Josep Julien, va explicar-me una anècdota del rodatge de la pel·lícula Born, de la qual és un dels protagonistes. D'aquella anècdota en vaig fer un conte i dilluns, a la presentació de Verba, non facta a Ordal, aprofitant que ell hi era, el vaig llegir. Del cinema a la literatura, cercle tancat. I un bon exemple que la cultura genera cultura. Diguin el que diguin, un poble que genera cultura és un poble lliure.

Verba, non facta a Can Rossell

Això de ser escriptor té coses curioses. De tant en tant algun lector em fa interpretacions dels meus propis contes que ni tan sols se m'havien acudit a mi. Sense anar gaire lluny, ahir, a la presentació de Verba, non facta a Can Rossell, a Subirats, la Neus Arnan, que em va fer d'amfitriona, va comentar que els meus contes són plens de petons. Si és que amb uns quants llibres i uns quants petons, les revolucions són imparables!

La llengua parlada

L’immigrant uzbek arriba a Barcelona. El català 1 se li adreça en espanyol. El català 2 se li adreça en espanyol. El català 3 se li adreça en espanyol. L’immigrant uzbek decideix aprendre espanyol. L’immigrant uzbek aprèn espanyol. L’immigrant uzbek descobreix el català. L’immigrant uzbek decideix aprendre català. L’immigrant uzbek s’adreça en català al català 1. El català 1 li contesta en espanyol. L’immigrant uzbek s’adreça en català al català 2. El català 2 li contesta en espanyol. L’immigrant uzbek s’adreça en català al català 3. El català 3 li contesta en espanyol. L’immigrant uzbek li diu que li pot parlar en català. El català 3 li diu que no pateixi, que no li fa res parlar en espanyol. L’immigrant uzbek continua parlant en català. El català 3 continua parlant en espanyol. L’immigrant uzbek vol deixar de ser un immigrant uzbek. L’immigrant uzbek vol ser un nou català d’origen uzbek. Bo i sopant, el català 1 pensa que, amb tanta immigració, el català es perdrà. Bo i sopant, el català 2 pensa que, amb tanta immigració, el català es perdrà. Bo i sopant, el català 3 pensa que, amb tanta immigració, el català es perdrà. Bo i sopant, l’immigrant uzbek que volia ser un nou català d’origen uzbek pensa que ja n’està tip, dels catalans. Si tant volen tenir una llengua normal, que facin el favor d’usar-la.

Un conte de Verba, non facta basat en fets reals que vaig escriure per esperonar els catalans a usar la llengua amb plena normalitat. Un conte que l'escriptor David Pagès i Cassú llegeix quan presenta el seu 500 raons per parlar català. Tot un luxe.

El conte al Diari Gran del Sobiranisme. 

Verba, non facta a Mataró

Amb la nova llei mordassa limiteu els drets d'expressió, reunió i manifestació, sí, però us heu descuidat el més important. El dret a llegir. I si llegim, pensem. I si pensem, actuem. I si actuem, caieu. I caureu. Gràcies per donar-nos un nou argument a favor de la independència i per elevar a la categoria d'instrument polític un simple Verba, non facta.

El convidat

La Sandra Balagué, amiga i periodista, ha obert un blog ben interessant i en una de les seves arrencades genials hi ha creat una secció que anomena El convidat, en la qual dóna la paraula a persones que pensa que poden aportar reflexions interessants. I ha estat tot un honor que, per estrenar la secció, m'hagi convidat a parlar d'allò que és per a mi la literatura. Aquí ho teniu.

Si és cert que la bellesa salvarà el món, buscar-la esdevé gairebé un deure, però un deure d’aquells que s’acompleixen amb fruïció. Els músics la troben en la melodia que els atrapa a plena nit. Els escultors, ja ho deia Miquel Àngel, en la figura oculta dins del bloc de pedra. Els pintors, en el traç involuntari que els obre un nova perspectiva. I els escriptors, en els mots que se’ns insinuen a cau d’orella mentre intentem, enfollits, reflectir-los en el paper. La bellesa és efímera i esmunyedissa, sí, però ens mostra la drecera cap a la utopia. I jo, tocat per les paraules i platònicament sabedor que a cada pas podem transformar la realitat social que ens envolta, me’n serveixo per buscar el viarany que ens meni cap aquell espai on la raó i els somnis es fan indestriables. Allà on les lletres prenen tot el sentit. On la cultura es fa poble. On la llengua es fa pont. On les llunes plenes, les esquenes nues, els punys alçats i les revolucions espontànies només s’esvaeixen per tornar a irrompre amb tota la passió d’un bes furtiu.

Si voleu llegir-ho en el seu blog, i de passada fer un cop d'ull a tot allò que comenta, podeu anar a aquest enllaç.

Les llistes úniques

Disculpeu-me, però no puc estar-me de dir-hi la meva.

Una llista realment unitària engrescaria d'allò més els convençuts, sí, i de ben segur que tota persona que tingués la independència com a prioritat política actual la votaria. D'acord. Però aquesta llista atrauria els indecisos? I atrauria els catalans -i són molts- que ja estan a favor de la independència, però per als quals aquesta no és la prioritat? Catalans que volen polítiques concretes i immediates per fer front a la crisi, l'atur, els desnonaments, la corrupció, la manca de democràcia real. Sí, ja sé que molts pensem que la independència és l'eina per buscar noves solucions a aquestes problemàtiques, però és possible que, en unes eleccions, una part important d'aquests catalans no es decantessin per la llista unitària, ans per alguna formació que els oferís respostes concretes a aquests temes. Conseqüència? La independència veuria reduït el seu suport electoral. I això no ens ho podem permetre.

A parer meu, l'única manera de no deixar escapar cap vot és que hi hagi diverses llistes independentistes, representants de les diferents sensibilitats ideològiques però, això sí, amb un programa compartit pel que fa a la manera de proclamar, construir i fer efectiva la independència. No seria una llista única. Serien llistes úniques. Úniques perquè serien les llistes que ens haurien de dur a la independència.

Ep, però facin el que facin els partits polítics, la nostra feina és seduir els indecisos. Una proposta concreta? Penseu en un indecís que conegueu i expliqueu-li per què la independència és l'única sortida per al país. Si tots els convençuts ho fem, hi serem més a prop.