Dialecte

Ahir vam fer el darrer programa de la temporada i vam parlar de les variants dialectals del català. La paraula que vaig triar va ser, lògicament, dialecte. A tots aquells que, quinzena rere quinzena, ens heu anat seguint, gràcies. Si hem aconseguit fer que el català sigui una miqueta més atractiu, ens sentirem d'allò més satisfets.

Podeu escoltar el programa aquí.

Parlar del país

Aquesta campanya electoral serveix, sobretot, perquè els polítics espanyols ens diguin allò que no podem fer. I, per tant, perquè ens adonem que l'únic lloc on podem qüestionar-ho tot és en una República Catalana. Sí, en el nou país hem de poder parlar de tot. Per exemple, i encara que sigui un debat incòmode, de llengües: que les persones siguin bilingües o, millor, políglotes, és imprescindible; que una societat tingui una base bilingue, és un suicidi per a la més feble de les llengües. Només cal repassar la història. Un bon llibre que en parla amb serenor, i que recull les aportacions que hi hem fet molts d'aquells que estem involucrats en el foment de l'ús del català, és El bilingüisme mata, de Pau Vidal. Llegiu-lo.

Intentant tocar l'acordió

Vas a un casament al Penedès i acabes tocant l'acordió amb el gran Carles Belda.

Literatura i música

Quan s'ajunten la literatura i la música, surten coses boniques. Ahir, a la Llar del Llibre de Sabadell, presentant Vint-i-cua, del Daniel Ruiz-Trillo, amb música d'Un tal Pere.

Verba, non facta a Moià

Dimarts a Ràdio Moià i divendres a la biblioteca

"Profund, enginyós, transgressor, imaginatiu, tot combinat amb bones dosis d'humor. Capaç de qüestionar-ho tot perquè el lector en tregui les seves conclusions." Gràcies, Imma Llonch, per convidar-nos a presentar amb la Maria Rovira Verba, non facta a Moià i per descriure'l d'aquesta manera. Sí, la literatura és una arma de creació massiva.

Fent de jurat

El primer cop que vaig formar part d'un jurat va ser els anys 2006 i 2007, als Premis Joan Coromines. L'any passat vaig ser al del Premi de Microrelats BS i ahir en el d'un altre premi de microrelats, el de Polinyà. I va ser un plaer llegir una vintena de contes, seleccionar-ne uns quants i acabar triant-ne un que ens va semblar, senzillament, brillant. L'enhorabona al guanyador, l'Antonio Gonzàlez, i als organitzadors. Cada acte cultural ens fa una miqueta més lliures.

Lliurepensador

Ahir em van demanar que triés una paraula relacionada amb l'escola i em vaig decantar per lliurepensador. Perquè l'escola ha de fomentar el sentit crític, la creativitat, l'interès per aprendre i el lliure pensament.

Podeu escoltar el programa aquí.