Fa uns dies, llegint el diari, hi vaig trobar un anunci que
deia: “Algú ha perdut una cosa molt important en un jardí de casa bona. El que
acrediti d’ésser-ne propietari, que es presenti en bona forma i li serà donada
satisfacció.” Ni curt ni mandrós, vaig arribar-me a l’adreça indicada i, un cop
en el jardí, vaig quedar-me bocabadat amb la gentada que hi havia. Unes 180
persones, si no m’erro. I entre elles, en Jaume i la Tessa. En Jaume va parlar-me
d’un escriptor que creava unes històries que semblaven d’allò més increïbles
però que, en el fons, eren del tot versemblants. I la Tessa, que era filla d’aquell
escriptor, va mostrar-me’n unes quantes fotografies i, amb un munt d’anècdotes,
em va fer veure que tots aquells contes eren fruit d’un geni, d’un geni proper,
humil, senzill. I aleshores vaig adonar-me que havia trobat allò que buscava. I
vosaltres, ho vau trobar?
Amb la Tessa Calders, en Jaume Aulet i l'Anna Rosa Calders,
en l'acte d'homenatge a Pere Calders el passat dijous 19 d'abril.
Podeu llegir la notícia de Vilaweb Sabadell en aquest enllaç.
Jo hi vaig trobar més del que buscava.
ResponEliminaManel
Realment, la vida és plena de moments increïbles com els que explicava Pere Calders, només cal estar atents per copsar-los.
ResponEliminaSalut