Tot el que sempre heu volgut saber del català però que mai no heu gosat preguntar

Realitat i vitalitat de la llengua catalana. Un itinerari per dir la realitat de la llengua dels Països Catalans
Jordi Solé i Camardons
FOLC, juny de 2009

Cal superar la polèmica entre optimistes i pessimistes quant al català i centrar-nos en remarcar la vitalitat que, malgrat 300 anys de persecució, continua tenint la nostra llengua. Aquest és el leitmotiv del darrer llibre del sociolingüista -o practicant de la sociolingüística, com prefereix definir-se- Jordi Solé i Camardons, en el qual es desenvolupen els continguts de l'exposició Realitat i vitalitat de la llengua catalana, promoguda per la FOLC i que ell mateix ha comissariat.

Prenent les seves paraules, "no som (la comunitat lingüística catalana) una anomalia, (...) som el resultat normal de segles d'ocupació i repressió". I, malgrat tot, el català gaudeix d'una gens menyspreable vitalitat en molts aspectes. Davant d'aquesta constatació, l'autor proposa l'autoestima. I és que, de motius, no ens en falten, com s'encarrega de mostrar-nos en els capítols centrals del llibre, en els quals fa un repàs d'alguns dels àmbits en què el català destaca especialment, com la literatura, la música o les noves tecnologies.

Un altre dels aspectes més interessants en què s'aprofundeix és l'existència de realitats desiguals entre els diversos territoris dels Països Catalans. Amb aquest objectiu, es fa una acurada descripció del marc legal, el dia a dia i les principals personalitats i associacions que treballen per a la normalitat de la llengua en cadascun d'aquests territoris, remarcant les fortaleses i les oportunitats que cada context ens confereix, sense oblidar, però, els obstacles amb què ens trobem. I tot plegat, tenint sempre en compte que "(...) sense independència política mai no gaudirem dels mecanismes per assegurar el futur del català".

Tot i aquesta afirmació, el llibre no fa recaure la responsabilitat de mantenir la vitalitat de la llengua exclusivament en factors polítics, ans dóna pistes als parlants per saber com poden incidir-hi. Mitjançant un castell humà de les ideologies lingüístiques, l'autor ens permet ubicar-nos individualment en una escala que mesura el nostre grau de fidelitat lingüística i, tot seguit, ens proposa de pujar un pis en aquest castell imaginari. Per fer aquest pas, però, cal consciència lingüística, una consciència que el llibre vol ajudar a despertar. En aquesta línia, se'ns matisa que "si som indiferents (envers la llengua), fóra fantàstic pensar en què la indiferència en situacions de minorització afavoreix l'ordre sociolingüístic establert dominant i que per tant a la pràctica ja no som indiferents". Per posar fi a aquesta indiferència, doncs, cal informació. A Realitat i vitalitat de la llengua catalana hi tenim tota la que ens cal. En poques paraules, tot el que sempre hem volgut saber del català però que mai no hem gosat preguntar.

David Vila i Ros

Publicada a L'Escletxa, tardor 09