Els noms dels països

Els noms dels països tenen la seva gràcia. D’alguns no en sabem l’origen, ja que es perden en la història. D’altres, els dels països més moderns, sí. I n’hi ha per a tots els gustos: vocació imperialista (Estats Units d’Amèrica), homenatge a “descobridors” (Colòmbia) o a libertadores (Bolívia), situació geogràfica (Equador) i un llarg etcètera més o menys original. Un de curiós? Veneçuela prové de Venècia, ja que els amerindis de la regió vivien en palafits, sobre l’aigua, i als primers conqueridors els va recordar la ciutat ducal.

I Catalunya? De teories n’hi ha moltes. Uns diuen que el mot llatí Catalonia deriva de Gotlandia, la terra dels Gots, el poble germànic que va anar a raure a aquestes terres a mitjans del segle V. D’altres es decanten per considerar que hom anomenava castlans els primers cristians que s’hi van instal·lar amb la reconquesta. Els castlans eren els habitants dels castells i d’aquí se’n derivaria el nom del país. Si fos així, tindria el mateix origen etimològic que Castella i els castellans. Finalment, i per als més romàntics, el nom prové d’Otger Cataló, un noble gascó que se suposa que va lluitar contra els sarraïns i que fou decisiu en la creació de la Catalunya Vella. Gots, castells, llegendes, podeu triar la que us agradi més. Ara bé, vinguem d’on vinguem, el que sí que hem de saber és cap a on volem anar: independència!