Nació, tanmateix

L’abolició de l’esclavatge als Estats Units fa 150 anys va posar fi a una aberració històrica: finalment, els negres eren considerats persones. Fins aquell moment, per fort que ens pugui semblar, se’ls considerava simplement animals més o menys evolucionats, una interpretació que permetia que fossin propietat privada dels blancs.

La fi de l’esclavatge va significar, doncs, el reconeixement dels drets humans dels afroamericans, com a mínim en un pla teòric. I entre aquests drets, un d’elemental: el nom. Els esclaus només tenien nom, però no pas cognom. Per què n’havien de tenir, si no eren persones? Els cognoms que aquells lliberts van triar són una bona mostra de la diversitat de mentalitats que hi havia. Des dels que eren plenament conscients del que havien guanyat (Freeman, com l’actor Morgan Freeman) fins als que mostraven deliris de grandesa (King o bé Washington, Adams, Jackson, noms de presidents dels Estats Units), sense passar per alt els que, carregats d’autoodi, decidien adoptar el nom de l’amo. Amb tanta improvisació no fou estrany que, un segle després, Malcolm X, líder dels Panteres Negres, decidís renunciar al seu cognom i signar amb una X, símbol dels orígens desconeguts dels afroamericans. Lluita, autoestima, autoodi, característiques pròpies de tota comunitat que treballa per la seva llibertat.

L’abolició també ens permet, d'altra banda, fer una reflexió entorn del reconeixement aliè a la pròpia identitat. El dia abans d’aquesta fita, els negres no eren considerats persones. L’endemà, sí. I tot perquè ho deia un paper redactat, lògicament, per blancs. En què quedem? Eren persones o no? La pregunta és retòrica. Diguessin el que diguessin els altres, els negres eren persones. Qui pot proclamar-se capaç de jutjar la identitat d’altri? Ningú. Amb els pobles passa el mateix. Les nacions són nacions, independentment de qui ho vulgui reconèixer. Fixem-nos en el nostre cas. Els catalans som nació perquè volem ser-ho, perquè sabem que ho som i perquè amb la nostra identitat volem fer la nostra modesta aportació a la cultura global. I els poders polítics i mediàtics de l’estat espanyol que hi diguin el que vulguin. De fet, només els caldria posar-se la caputxa blanca i serien perfectes homòlegs del Ku-Klux-Klan.