A mi la Hispanidad em fa pensar en prepotència, supèrbia, violència, genocidi, uniformització, empobriment. De debò Espanya no podia trobar un altre dia per celebrar la seva Fiesta Nacional? Un país la fita més important del qual és haver “descobert” un continent i haver-lo escombrat no és precisament un país que inspiri confiança. N’hi ha que celebren la data en què van esdevenir lliures, d’altres que commemorem el dia en què ens furtaren la llibertat, però no en conec cap més que celebri la gesta amb la qual van començar a posar fi a la llibertat d’altri. Per mi ja se’ls poden confitar, els tancs passejant-se pel carrer, l’odi fruit del pensament únic, els diccionaris on la paraula diversitat no surt. Avui no és festa. Avui hem de treballar per construir un país. Avui hem d’asseure’ns al davant de l’autobús.
Com saps, la història l´escriuen els vencedors, que l´adapten a le seva conveniència.
ResponEliminaPobres maies, inques, azteques, catalans.....
Manel