Els altres genocidis

Genocidi (in)visible. Escrits des de la Valldigna

Sico Fons

Voliana Edicions, gener de 2012

En una època de predomini de les idees liberals, tant en el terreny econòmic com en el social, les polítiques de normalització lingüística són sovint titllades d’intervencionisme nacionalista, d’imposició legal i de vulneració dels drets individuals. Cadascú que parli com vulgui, se sol dir. Només faltaria. Però és que, justament, perquè existeixi el dret de parlar lliurement en una llengua, cal que aquesta llengua gaudeixi d’una mínima normalitat. I quan aquesta llengua, posem per cas la catalana, ha estat perseguida políticament i militarment durant segles, només una intervenció decidida de l’administració pot retornar-la a una situació de normalitat. No fer-ho, és a dir, deixar-la sense una protecció específica, és empènyer-la a la desaparició. És, dit d’una altra manera, esdevenir còmplice d’un genocidi cultural.

Genocidi (in)visible és el títol d’un recull dels articles publicats per l’escriptor valencià Sico Fons a diversos mitjans de comunicació en els quals denuncia la responsabilitat directa de la Generalitat valenciana en la situació límit de la llengua i la identitat pròpies del País Valencià. Com un flagell, l’autor despulla les estratègies d’aquells que defineix com a antidemòcrates, falangistes de guant blanc, feixistes de la hipocresia, néts de Franco, unes estratègies que, sota l’empara de certa liberalitat, de no intervencionisme lingüístic, estan servint per arraconar el català a un reducte folklòric, recuperant les paraules d’un Joan Fuster a qui Fons reivindica constantment. Minoració, espanyolisme, secessionisme o autoodi són realitats que l’autor vol ajudar a transformar en normalització, catalanitat, unitat o autoestima. Un altre País Valencià.

Llegir-lo és, doncs, una manera interessant de copsar un País Valencià molt diferent d’aquell que es percep a simple vista, sobretot per aquelles persones que, des de Catalunya o qualsevol altre indret dels Països Catalans, poden pensar que tots els valencians són, per dir-ho en poques paraules, com Camps o Barberà. Ni de bon tros. El sud encara és el sud.

Recuperant una vegada més Joan Fuster, podem concloure que tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres. No hi ha punt mig. Si volem saber què passaria amb el català a Catalunya si no s’apliquessin les polítiques de normalització, només ens cal mirar el País Valencià. Un genocidi ben visible d’una llengua i una identitat i la substitució per una altra llengua i una altra identitat, les dels altres. Les d’Espanya.

David Vila i Ros

Diari Gran del Sobiranisme, 20-02-12