Dir que el català que es parla a la Franja de Ponent és
aragonès oriental és fer el ridícul, com ho és també dir que el valencià no és
català. És fer el ridícul perquè tota la comunitat científica en ple,
lingüistes en general i romanistes en particular, defineixen unànimement el
català com la llengua romànica pròpia del territori que va de Salses a
Guardamar i de Fraga a l’Alguer. Aleshores, doncs, si aquesta és una dada
objectiva, per què determinats sectors polítics espanyols s’entossudeixen a
continuar fent el ridícul? D’entrada, perquè la seva audiència més directa –i
qui diu audiència diu votants– no té ni la més mínima idea de
quina llengua es parla a Mequinensa o a Ontinyent; i, anant més al quid de la
qüestió, perquè el rèdit polític que treuen de fer aquestes declaracions els
compensa el ridícul que, honestament, saben que estan fent: rèdit polític que
obtenen desviant l’atenció mediàtica mentre es dediquen a tripijocs il·legals
que no tenen res a veure amb la llengua; rèdit polític que obtenen quan,
centrant el debat en el nom de la llengua, aconsegueixen que la tasca de
normalitzar aquesta llengua quedi en un segon pla; i rèdit polític que obtenen
quan, intentant esquarterar la nostra comunitat lingüística, miren d’obrir una
escletxa en el mercat comú que representen els més de nou milions de
catalanoparlants, un mercat viable econòmicament i, per tant, políticament. Allò
que en diem els Països Catalans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada