Hi ha experiències col·lectives que si no són viscudes en
primera persona es fan francament difícils d’explicar. Veure el Passeig de
Gràcia de Barcelona –i el carrer Pau Claris, i la Plaça Catalunya, i la Via
Laietana, i tants d’altres alhora– plens de gom a gom sota un mar d’estelades va
ser una sensació indescriptible, un somni compartit amb un milió i mig de
desconeguts als quals sols calia mirar els ulls per entendre que compartíem un
horitzó de llibertat. Si hi vau ser, de ben segur que m’enteneu. No sé què més
dir; tan sols esperar que el Govern sàpiga estar a l’alçada del poble i iniciï
el procés que ens dugui a esdevenir un estat independent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada