La transversalitat independentista

D’entre els pseudoarguments que l’espanyolisme usa aquests dies per tal de desacreditar l’independentisme, n’hi ha un que em provoca una especial repugnància. És aquell d'acord amb el qual els catalans d'arrels espanyoles en sortirien perjudicats, si fóssim un estat independent. Fals, xenòfob i pervers. Fals, perquè la independència beneficiaria tots els catalans, nascuts aquí o vinguts de fora, parlin català, espanyol o bengalí, ja que l’espoli econòmic a què està sotmès el país repercuteix negativament en tots els ciutadans. Xenòfob, perquè titllar d’immigrants les persones que fa dècades que viuen aquí és una manera de negar-los el dret a ser plenament catalans. I pervers, perquè Espanya, el país que els va expulsar per raons econòmiques, que els va forçar a l’emigració, ara pretén utilitzar-los per raons polítiques. No hi ha cap contradicció en sentir-se espanyol pels orígens, en usar cada dia la llengua espanyola i, alhora, voler la plena llibertat de Catalunya.  La grandesa de l’independentisme rau, precisament, en la seva transversalitat. Tant és d’on vinguem; allò que compta és cap a on volem anar.