Sabadellencs i sabadellenques, tallarets o no, que mengeu petador, xurruques i estrep, que passeu la mery per l'eixida de la casa anglesa, que us encanteu amb els camps de badabadocs i que aneu al barri marítim amb els catalans, sigueu bons saballuts i no dubteu a fer servir les paraules més nostrades. Perquè la unitat d'una llengua no està renyida amb la seva diversitat dialectal. La riquesa del català també és cosa nostra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada