Pedacets al sol, d'Àstrid Bierge

Vaig conèixer l’Àstrid fa uns quants anys, quan jo estava a la CAL. Resulta que havíem de contractar una persona llicenciada en periodisme perquè coordinés les tasques de comunicació de l’entitat i, entre la quasi trentena de currículums que vam rebre, un era el seu. Després de fer una preselecció amb vuit candidats, la cosa va quedar entre ella i una altra persona, per la qual finalment vam decidir-nos perquè en teníem moltes referències. I recordo que, tanmateix, em va quedar la sensació de “calla, aquesta noia semblava molt espavilada, també...”. El fet és que, al cap d’un temps, vam tornar a coincidir, quan l’Àstrid va interessar-se per Tallers per la Llengua i va incorporar-se al Comitè de Direcció de l’entitat. I va ser aleshores que, tot parlant, va sortir la proposta de publicar-li, amb Edicions 7dquatre, un recull dels seus articles. I això és el que ara presentem.

Pedacets al sol no és només, però, un recull dels articles que ja ha publicat al seu bloc, a El Singular Digital o per a la Fundació Catalunya Oberta, sinó que hi podreu trobar també una pila d’articles nous, escrits especialment pel llibre. I no són tan sols de caire polític, no us penseu, ans hi podreu trobar l’Àstrid més personal, més íntima. L’equilibri entre un vessant i l’altre és, al meu parer, aristotèlic, gairebé perfecte. Coses seves, coses del país... tot amb l’estil característic de l’Àstrid, una escriptora -sí, noia, que no et faci res de descriure’t així- que té moltes coses a dir i, molt més important encara, té una manera única de dir-les. L’Enric Vila, en el pròleg, la descriu perfectament.

Així que, no ho dubteu, i llanceu-vos a descobrir-la.