L'Efecte Qui-és-ara

Si l’ús social del català és baix en comparació amb el percentatge de gent que declara que sap parlar-lo i, sobretot, del percentatge de gent que diu que l’entén, és fàcil deduir-ne les causes: hi ha una part important de la població que, tot i saber parlar-lo, no ho fa, i una altra part que, malgrat parlar-lo habitualment, canvia de llengua en el moment en què infereix que l’interlocutor no és catalanoparlant d’origen. Aquesta darrera actitud, sovint inconscient, és fàcilment apreciable en els comerços. I, el que és més important, és una situació en la qual els catalanoparlants fidels, és a dir, aquells que no canviem de llengua innecessàriament, tenim l’oportunitat d’incidir, encara que sigui puntualment, de manera que l’ús del català en surti beneficiat. És el que anomeno l’Efecte Qui-és-ara.

Som en un comerç, esperant que ens atenguin. El dependent s’expressa per defecte en espanyol i el client que va davant nostre, indubtablement catalanoparlant, també li contesta en espanyol. Quan ens toca a nosaltres, ens hi adrecem en català. Aleshores, el dependent pot reaccionar de diverses maneres: responent-nos en català, en espanyol o bé dient-nos que no ens entén. Descartant la darrera opció, que ens obligaria a desviar-nos del tema que vull proposar –podem parlar-ne en una altra ocasió–, ens trobarem en una situació en què nosaltres utilitzem el català sense problemes. Dit d’una altra manera, no hi ha cap raó que justifiqui canviar de llengua. Per tant, tot client que ho vulgui pot emprar el català. Això és, precisament, el que volem transmetre a les persones que estan fent cua rere nostre. De ben segur, i tal com havia fet el primer client, moltes d’elles haurien usat l’espanyol sense ni tan sols plantejar-s’ho; per contra, amb el nostre model, podem fer que alguns d’aquests clients es mantinguin en català. No us podeu arribar a imaginar fins a quin punt les persones imitem allò que veiem! Si no ho veieu clar, proveu-ho. Jo sempre ho faig i us puc ben assegurar que, de vegades, fins i tot el client que anava davant meu canvia de llengua si encara l’estan atenent. És el que se’n diu encomanar el català, agafant el lema de campanya que va fer servir la Secretaria de Política Lingüística. O, tal com us proposava, l’Efecte Qui-és-ara. Quan us diguin “¿A quién le toca?”, no ho dubteu, feu com si haguéssiu sentit “Qui és ara?” i respongueu en català.

David Vila i Ros

Tallers per la Llengua

El Singular Digital, 31/1/11