Massa sovint sentim a dir que la llengua és una font de problemes, un obstacle per als nouvinguts, un factor de confrontació. Qui fa aquests plantejaments sol dividir la societat catalana entre catalanoparlants i castellanoparlants –deixant de banda el fet que s’hi parlen unes 250 llengües diferents– i, seguint aquesta lògica perillosíssima, intenta promoure la segregació dels alumnes en funció de la llengua, com es feia amb el color de la pell als Estats Units de fa cinquanta anys o la Sudàfrica d’en fa només vint.
Davant d’aquestes polítiques netament reaccionàries, que sols busquen l’arraconament social de la llengua pròpia, el paper de la normalització lingüística, és a dir, de les accions orientades a fer arribar el català a tots els espais d’ús social i, alhora, incorporar a la comunitat lingüística catalana ciutadans de diverses procedències i llengües, és decisiva per construir una societat oberta, integradora i, sobretot, cohesionada. En aquest sentit, la immersió lingüística, una metodologia educativa creada amb la idea que tots els alumnes assolissin plena competència lingüística en català –i també en espanyol–, independentment de la llengua familiar, és el primer gran èxit d’aquesta voluntat d’evitar tota mena de discriminació lingüística. Perquè les llengües, lluny de ser una barrera, són una porta oberta a la integració: no hi ha res millor que aprendre la llengua d’un país per sentir-s’hi plenament integrat. Tan sols cal preguntar-ho als nous catalans per entendre-ho. Lluny de dividir, doncs, les llengües sumen. Sumen perquè, per aprendre’n una de nova, no cal renunciar a les altres que sabem. I sumen perquè, amb la llengua, entrem a formar part d’una col·lectivitat.
Sumar amb el català a Sabadell és el que proposem des d’Esquerra i Reagrupament. Sumar des de l’Ajuntament, el primer model que tenen els ciutadans, fent un ús normal del català en totes les seves actuacions, sense discriminació en funció del barri o de l’origen dels ciutadans. Sumar amb les persones nouvingudes, oferint-los la possibilitat d’aprendre i de practicar la llengua des de la seva arribada i, per tant, d’incorporar-se plenament a la societat d’acollida. Sumar amb les associacions de la ciutat, sempre compromeses amb la llengua i el país i reflex d’una societat civil dinàmica, crítica, reivindicativa. Sumar amb els comerços i les empreses, dotant-los dels recursos necessaris perquè puguin dur a terme la seva activitat fent un ús normal del català. I sumar, no cal dir-ho, amb les escoles i instituts, amb els mestres i els alumnes, perquè es facin seva la llengua, l’aprenguin i la gaudeixin.
El català no és patrimoni exclusiu de ningú. És patrimoni d’aquells que l’han parlat sempre, d’aquells que l’han après i, també, d’aquells que encara no s’hi han llançat. El català és patrimoni de tots els sabadellencs i les sabadellenques i volem que esdevingui la llengua comuna, el punt de trobada, la carta de benvinguda i l’eix vertebrador de la nostra ciutat. El gran Pere Quart, sabadellenc il·lustre, ho deia ben clar en un dels seus versos, bo i referint-se al català: Tot depèn de nosaltres. Necessitem un Ajuntament que li prengui la paraula, que apreciï el valor afegit que té el català i sàpiga transmetre’l al conjunt dels ciutadans. En definitiva, doncs, un Ajuntament que sumi amb el català. Ara en tenim l’oportunitat.
David Vila i Ros
Dinamitzador lingüístic i número 6 com a independent de la candidatura d’Esquerra-Reagrupament a Sabadell
Publicat al Diari de Sabadell, 10/5/11
Si voleu saber-ne més:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada