L'empremta històrica en la llengua

Si el mot setembre prové de set, octubre de vuit, novembre de nou i desembre de deu, per què són, respectivament, el novè, desè, onzè i dotzè de l’any? Molt senzill. Resulta que els romans, que van ser els encarregats d’anomenar-los, començaven el calendari pel març, que dedicaven a Mart, seguit d’abril, dedicat a Apru, nom etrusc de la deessa grega Afrodita, maig a la deessa grega Maia i juny a la deessa Juno. I a partir d’aquest, els numeraven: quintilis, després canviat per juliol en honor a Juli Cèsar; sextilis, que també fou modificat, en aquest cas per Octavi August en persona, que no volia ser menys que Juli Cèsar i va dedicar-se l’agost; i, tot seguit, ja sí, setembre, octubre, novembre i desembre, dels quals es mantenen els noms originals. Gener i febrer, per la seva banda, van ser dedicats al déu Janus i a les februa, unes festes de purificació. I, per cert, quintilis i sextilis tenien 30 dies, però quan els van canviar el nom, i volent demostrar el poder dels emperadors als quals els dedicaven, van passar a tenir-ne 31, manllevant-los de febrer, que va restar amb 28. Bé, menys quan en té 29, fruit de l’ajustament que cal fer degut als 365,24 dies que realment té l’any solar. L’empremta de la història en el calendari i en la llengua.