Us en recordeu, d’aquell anunci en què el protagonista comptava calories? Sí, aquell que els de Crackòvia van parodiar amb un Núñez que comptava patrimonis... Doncs la veritat és que m’hi sento una mica identificat, tot i que en el meu cas “compto” usos lingüístics. I és que només em cal entrar en un lloc per copsar quina presència hi té el català. El paisatge lingüístic, els tiquets de compra, els usos orals dels clients i del personal que està de cara al públic... I no penseu pas que ho faig de manera forçada! Fins i tot diria que és inconscient. Deu ser allò que se’n diu defecte professional... Els arquitectes veuen com estan fets els edificis, els del sector de la moda es fixen com va vestida la gent, i els dinamitzadors lingüístics mirem quines llengües utilitzen... Una realitat, diversos enfocaments. Quines coses, oi?
Jo estic malalt de la mateixa afecció (i no en sóc l'únic)
ResponEliminaDono fe del que dius...... però si fins i tot la teva dona es fixa en els incompliments de la llei de política lingüística... dels xiringuitus de la platja!!!! :O
ResponEliminaCom diuen els companys veïns (i jo, que per desesperació teva estic mig espanyolitzada...
;-)): ¡todo se pega...!!!
M'encanta provocar-te gairebé tant com tu a mi... ;-)
Muaks!!!