La llengua parlada

L’immigrant uzbek arriba a Barcelona. El català 1 se li adreça en espanyol. El català 2 se li adreça en espanyol. El català 3 se li adreça en espanyol. L’immigrant uzbek decideix aprendre espanyol. L’immigrant uzbek aprèn espanyol. L’immigrant uzbek descobreix el català. L’immigrant uzbek decideix aprendre català. L’immigrant uzbek s’adreça en català al català 1. El català 1 li contesta en espanyol. L’immigrant uzbek s’adreça en català al català 2. El català 2 li contesta en espanyol. L’immigrant uzbek s’adreça en català al català 3. El català 3 li contesta en espanyol. L’immigrant uzbek li diu que li pot parlar en català. El català 3 li diu que no pateixi, que no li fa res parlar en espanyol. L’immigrant uzbek continua parlant en català. El català 3 continua parlant en espanyol. L’immigrant uzbek vol deixar de ser un immigrant uzbek. L’immigrant uzbek vol ser un nou català d’origen uzbek. Bo i sopant, el català 1 pensa que, amb tanta immigració, el català es perdrà. Bo i sopant, el català 2 pensa que, amb tanta immigració, el català es perdrà. Bo i sopant, el català 3 pensa que, amb tanta immigració, el català es perdrà. Bo i sopant, l’immigrant uzbek que volia ser un nou català d’origen uzbek pensa que ja n’està tip, dels catalans. Si tant volen tenir una llengua normal, que facin el favor d’usar-la.

Un conte de Verba, non facta basat en fets reals que vaig escriure per esperonar els catalans a usar la llengua amb plena normalitat. Un conte que l'escriptor David Pagès i Cassú llegeix quan presenta el seu 500 raons per parlar català. Tot un luxe.

El conte al Diari Gran del Sobiranisme.