I vam anar a la Bodega Coca a presentar Verba, non facta. I va començar a arribar-hi gent. I més gent. I més gent. I la sala es va omplir. I va arribar-hi més gent. I es van quedar drets, al passadís. I encara va arribar-hi més gent. I els van haver de dir que no podien quedar-se. I el Josep Maria, la Berta i jo, sorpresos, emocionats, vam començar a llegir contes, a compartir històries, a intercanviar mirades, a regalar somriures. I la gent va aplaudir. I ens van felicitar. I nosaltres, gairebé sense tocar de peus a terra, vam marxar cap a casa. I quan hi vaig arribar, vaig veure que la Lídia Coll parlava dels "contes d'un llibre que havia devorat amb ànsia, degustat amb passió i digerit amb calma i introspecció analítica." I aleshores, incapaç de dir res més, vaig mussitar un imperceptible "gràcies". Gràcies a tots per convertir un llibre de contes onírics en un somni real.
I, si us ve de gust, i jo us ho recomano, podeu llegir la Berta parlant de la presentació en el seu blog.
I, si us ve de gust, i jo us ho recomano, podeu llegir la Berta parlant de la presentació en el seu blog.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada